Que és
L’ortorèxia és un dels Trastorns de la conducta alimentària caracteritzat per l’obsessió a poder menjar aquell menjar que “consideres saludable”. L’objectiu d’aconseguir-lo interfereix amb la teva vida normal, fins a provocar problemes mèdics.
Aquest concepte el va utilitzar per primera vegada Steevin Bratman el 2002, en el seu llibre “Health food junkies” i actualment per a diagnosticar-lo s’utilitzen els seus criteris :
- Dedicar més de 3 hores al dia a pensar la teva dieta sana.
- Preocupar-se més per la qualitat dels aliments que pel plaer de consumir-los.
- Disminució de la qualitat de vida a mida que es va augmentant la pseudoqualitat de l’alimentació.
- Sentiments de culpabilitat quan no es compleixen les conviccions dietètiques.
- Planificació excessiva del que menjaràs a l’endemà.
- Aïllament social provocat pel teu tipus d’alimentació.
Normalment són persones molt estrictes, controladores i exigents amb elles mateixes i amb els altres. L’adolescència, la dedicació a l’esport com el culturisme, l’atletisme i altres, son els grups més vulnerables donat que son molt sensibles davant del valor nutritiu dels aliments i les seves repercussions sobre la figura o imatge corporal. La seva personalitat sol ser extremista, és a dir de tot o res, de gras o prim, etc.
Una de les característiques son les conductes obsessives, es comença a generar odi i repulsió a certs menjars. Només consumeixen aliments específics, de cert tipus: orgànics, vegetals, sense conservants, sense grassa, gairebé no mengen carns només fruites o aliments crus. Es veuen obligats a buscar aquests aliments de forma obsessiva, i si no els troben prefereixen no menjar fins que els aconsegueixen. La forma de preparació també influeix, els aliments es tallen d’una forma determinada, per la qual cosa fugen dels restaurants per pànic a no saber que menjaran i com els hi serviran.
Tractament que fen en el Centre
Les persones que pateixen aquest trastorn, quan van agafant-lo no se n’adonen. Es comença pensant que es la busqueda de l’alimentació més saludable, fins que de cop i volta la persona s’adona que es “esclava” d’aquesta voluntat. I es aquí quan es converteix en un trastorn.
Passos que seguim, en primer lloc, que la persona s’adoni que pateix un trastorn. Es important que ho veig, ho assumeixi i s’adoni que cal desenganxar-s’hi.
Un cop aconseguit això es treballa també, el per què d’aquesta preocupació excessiva. Por a la malaltia? por a la mort?… o be, es… He d’estar be perquè els altres em vegin be i m’acceptin?
Tot això ho treballem amb el nostre Mètode per ajudar a la ment inconscient a que trobi la sortida de tot això, fusionant la Hipnosi clínica per ajudar a la nostra ment inconscient a que s’adoni que es pot viure sense haver d’estar controlant tot el que menja, amb el EMDR per treballar amb les situacions traumàtiques que hagi pogut tenir al llarg de la vida i que potser li han provocat arribar a aquest punt de preocupació excessiva pel menjar, i amb la EFT per aconseguir treballar amb l’energia bloquejada que te en el seu interior.
Creus que tens una preocupació excessiva pel menjar, i menjar sà?