Que és?
La fòbia social és una por acusada i duradora a una o més situacions socials en les quals la persona s’exposa a ser observada pels altres i te por de fer alguna cosa que la pugui humiliar.
Perquè es doni una fòbia social cal que hi hagi exposició a situacions socials, que la persona reconegui que aquesta por és excessiva, que hi hagi una evitació de les situacions socials o que s’afrontin amb molta ansietat. I que evitant-les estan interferint en el bon funcionament diari de l’individu. Als menors aquest quadre ha de durar com a mínim 6 mesos. Aquesta por no pot ser produïda per efectes fisiològics d’alguna droga o malaltia mèdica.
Les fòbies socials poden estar referides a focus específics com per exemple parlar amb públic, menjar en públic, etc. O presentar-se de forma generalitzada.
Els símptomes psicofisiològics de la fòbia social son la sudoració, les tremolors, taquicàrdies, el rubor facial etc.. El pacient els nota i els viu com símptomes d’incapacitat.
Per solucionar aquests símptomes l’afectat comença a fer conductes d’escapament i evitació. Per un altre costat els seus pensaments es centren en la por a l’avaluació negativa i a la desaprovació. Aquesta por és la que diferencia fonamentalment l’ansietat social de les altres ansietats fòbiques. La persona veu amenaçada la seva pròpia autoestima i la seva integritat psicològica.
La manera en que apareix la fòbia social és progressiva, amb timidesa a la infantesa i aïllament en l’adolescència. No sempre és fàcil diferenciar la timidesa de la fòbia social, en la timidesa encara que davant de situacions socials hi ha incomoditat el funcionament de la persona no es veu greument afectat.
Entre la fòbia social i la agorafòbia la diferència està en que l’evitació dels estímuls fòbics és menys intensa i subtil (a la agorafòbia hi ha desmais, vertígens, marejos, pèrdua de control etc.)
Avaluació
Cal obtenir informació sobre el trastorn en si (quan apareix, en quina freqüència etc.) en quines àrees estan afectades.
Els instruments més utilitzats son l’entrevista amb la qual s’ha d’establir una relació satisfactòria entre el pacient i el terapeuta donat que la majoria dels fòbics socials tarden molt a demanar ajuda perquè desconfien. Amb els autoinformes i autoregistres també s’obté molt bona informació. Es mesura en certs casos, les variacions psicofisiològiques, és a dir la tassa cardíaca, respiratòria, la conductància de la pell, etc.
Tractaments
S’utilitza entrenament en habilitats socials (s’ensenya recursos per afrontar diferents situacions de la vida social), exposició en viu (el pacient entra en contacte amb les situacions que evita d’una forma progressiva) i tècniques cognitives (modificar els pensaments negatius que porten a evitar les situacions temudes). Hi ha també els tractaments farmacològics que encara que en un principi poden ajudar, es pot afirmar després de molts estudis que la teràpia farmacològica per si sola no és suficient per al tractament de la fòbia social.
Tractament que fem en el Centre
El tractament que nosaltres oferim se centra en el Mètode Lluveras, basat en potenciar els recursos interns que cada un de nosaltres disposem en el nostre interior per poder fer front a la situació en que ens trobem en aquests moments. Es treballa conjuntament amb la reestructuració cognitiva, amb la TREC (Teràpia racional emotiva conductual) amb la Hipnosi clínica per ajudar a la nostra ment inconscient a que trobi la manera de resoldre la situació temuda, amb l’EMDR per processar els traumes que pugui tenir en situacions anteriors i que li han provocat aquesta fòbia social, i amb la EFT per ajudar al cos a que vagi trobant la manera de alliberar l’energia bloquejada del seu cos.
És fan exposicions en Hipnosi clínica de les situacions temudes segons l’escala que el mateix pacient ha determinat de les seves pors. En aquells casos que es considera pertinent es fa teràpia virtual.